NÚRIA ARNAU

La identitat constitueix un eix fonamental per a la bona marxa de la vida en qualsevol societat. És un àmbit en el qual han d’estar ben arrelats certs principis: els valors democràtics, pluralistes, de responsabilitat individual i col·lectiva, i la defensa de l’interès general. Uns principis que caracteritzen les societats modernes, orientades cap al progrés social dels ciutadans i ciutadanes. Fins aquí, res de nou. Però això no s'esdevé per generació espontània, sinó que s'ha de treballar dia a dia.

Per aquesta raó, l’Ajuntament que defenso ha de parlar obertament de identitat. De manera desacomplexada. I no em refereixo exclusivament a la llengua i a la nació catalanes, sinó al mateix concepte d'identitat, la que ens cohesiona com a poble. L'Ajuntament ha de situar la identitat com el punt de trobada del conjunt de la ciutadania de Sant Adrià de Besòs, sigui quin sigui el seu lloc d'origen, la llengua que parli o la seva situació social.

I en aquest procés, l’adquisició i projecció d’uns referents locals juguen un paper fonamental. Des de Renovació entenem la identitat com un vehicle útil per a la integració col·lectiva de tots els adrianencs i adrianenques, tot potenciant un marc general de benestar i qualitat de vida. Un marc propi d'una societat oberta, dinàmica i regida per uns valors inequívocament democràtics que atorguen drets però també obligacions. I és en el municipi on s’han de materialitzar les capacitats i les oportunitats en les que es concreta aquest model d’identitat, vinculat al concepte de ciutadania.

El Sant Adrà que volem ha d’abordar les conseqüències d’un model urbanístic de ciutat extensa que fins avui no ha afavorit -ans el contrari- la interrelació entre els veïns, i la potenciació d’elements de convivència en comunitat. Per això cal reaccionar i afavorir polítiques que fomentin la convivència i la col·laboració en comú dels adrianencs i adrianenques i que, al mateix temps, posin l’espai públic al servei d’aquests.

Tenim una ciutat que no para de crèixer i podem potenciar aquesta nova identitat mitjançant l'urbanisme social, aplicant-lo amb clau més humana, repensant la ciutat per a les persones, a petita escala, cuidant els detalls i les necessitats des de l’estimació a la ciutat. I això ho podem fer amb accions concretes: fent una carta de colors i normes urbanístiques sobre edificació i rehabilitació especials pel casc antic i per aquelles construccions i espais que siguin incloses en el catàleg cultural de bens d’interès local. Fent l’escola de teatre a Can Rigalt, ampliant l’ambulatori i fent-ne un de nou a la Mina, i el tant reivindicat hospital i el tanatori. O es que els adrianencs no tenim dret a néixer i morir a Sant Adrià?

Son molts els indrets a tenir en compte si volem cohesionar la ciutat. Hem de dignificar els baixos de l’autopista per la seva recuperació com espai d’ús públic i no únicament com a estacionament de vehicles, tot instal·lant -per exemple- equipaments esportius com cistelles de basquets o korfball o alguna pista de skate, de manera ordenada. I el tram del tramvia que no està cobert, ha de disposar de gespa com a la resta del trams de les ciutats metropolitanes. La Mina i la Catalana també són ciutat i no han de patir discriminació. I què m'en dieu de necesssaria posada en marxa d'una residència pública per la gent gran? A aquesta finalitat, el municipi disposa d’un edifici des de fa anys abandonat front el parc del litoral. Cal estudiar-ne la viabilitat.

La despersonalització aparellada al model de ciutat extensa s’ha de superar des de l'Ajuntament per mitjà de polítiques que estimulin la manifestacions de la cultura popular –creatives, crítiques i no estereotipades-, la recuperació de la memòria històrica vinculada a Sant Adrià i la potenciació del coneixement del nostre ric patrimoni històric i cultural.

Però això ja és tema per a un proper escrit.