CANDIDATS A L'ATENEU ADRIANENC

Ahir a les 9 de la nit, al café-bar de l'Ateneu adrianenc, Renovació per Sant Adrià vam fer la destapada simbòlica del primer cartell de campanya. Mé tard i, acabat el pica-pica, alguns del candidats vam fer-se la fotografia de grup amb el cartell. 

COMENÇA LA CAMPANYA ELECTORAL

Avui a les 12 de la nit, s’ha donat el tret de sortida a la campanya electoral.

Renovació, després d’haver fet una tertúlia al bar “Arriba y Abajo”, hem començat amb la tradicional encartellada de “pirulis”.

A partir d’avui, us anirem informant puntualment dels actes on, si us ve de gust podreu venir a participar, i allà on ens podreu trobar, per si ens voleu donar l’oportunitat d’explicar-vos qui som i quin és el Sant Adrià que volem.

.

RENOVACIÓ PER SANT ADRIÀ INICIA CAMPANYA ELECTORAL

El proper dijous 5 de maig a les 24.00 h Renovació per Sant Adrià inicia la campanya electoral per les eleccions municipals del 22 de maig amb la primera enganxada de cartells electorals.

El proper dijous podreu trobar-nos enganxant els primers cartells de campanya a l’avinguda Joan XXIII amb el carrer Joan Soler de Sant Adrià, davant del forn d'en Gou.

A RENOVACIÓ TENIM UN BON PROGRAMA PER SANT ADRIÀ, I VOLEM QUE EL CONEGUIS

A Renovació volem aportar una altra manera de fer política. Les persones i els programes són importants, però també ho és la manera que l'Ajuntament es relaciona amb els ciutadans. I les properes eleccions no només haurem de triar qui ens governarà o quin programa desplegarà, sinó, sobretot, com ho farà, i quin paper hi jugarem com a adrianencs i adrianenques.

Nosaltres creiem en un projecte nou, fresc i il·lusionador, nascut de la iniciativa ciutadana, i estem convençuts i convençudes que només la suma de tots els esforços i sensibilitats ens farà prou forts per fer possible el canvi.

Renovació neix com un projecte que aspira a les màximes quotes de democràcia pel poble, i al benestar de la seva gent. Amb la intenció de dur a terme un projecte sense complexes, sense tabús, sense discursos tronats, tenint en compte a tothom, i sobretot, al costat del sentit comú de les coses i les persones.

Neix, per construir un projecte d’acord amb els canvis que s’estan produint a nivell econòmic, social, cultural i demogràfic. És necessari un govern municipal adaptat al nous temps.

La situació que es viu en el govern municipal de Sant Adrià és si més no, curiosa. L’actual Govern, es compon de 17 regidors: 15 són de PSC i 2 d’EUiA-ICV, dins el Ple, tenim també tres regidors del PP, i una única regidora de CiU. Així doncs, ens trobem amb un equip que està governant en una bassa d'aigües molt tranquil·les.

Ens trobem amb un ajuntament en què governen quatre, on alguns d'ells ni tan sols són regidors. Per altre costat, hi ha un munt de regidors que en realitat no tenen cap funció clara assignada, ni estan il·lusionats per un projecte de ciutat, ni per res que no sigui en molts casos prosperar dins del seu propi partit o assegurar-se un sou a final de mes.

A tot això hem de sumar-li que el nostre actual alcalde transmet la sensació de ser una persona esgotada i cada vegada més desil·lusionada, ens cal a Sant Adrià, un equip de regidors i un alcalde amb més ganes de treballar i molt més il·lusionats, aquest és l'esperit polític que cerca Renovació per Sant Adrià.

A Renovació creiem que per governar i prosperar en qualsevol àmbit cal una certa tensió, encara que sigui controlada. El governar en aigües tant tranquil·les, és ha dir en majoria absoluta, ens condueix a l’estancament i això, a la ineficàcia.

A Renovació som conscients que les necessitats del municipi i les polítiques locals ja no són les que han regit fins ara. Cal un nou model de municipi i de política local.

Volem impulsar polítiques per les persones, posar l’accent en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal.

Volem vetllar per un model propi de municipi. Un municipi adaptat al seus ciutadans, que urbanísticament cobreixi les necessitats de tots i totes i a la vegada vetlli per una identitat pròpia, un estil propi, i es preocupi per la conservació dels pocs elements històrics que encara es mantenen.

La professionalització i manca de renovació de l’estructura política del nostre ajuntament s’ha traduït en una rigidesa, burocratització i allunyament del ciutadà per part de l’administració local, una administració que precisa d’una adaptació urgent als nous temps.

Cal variar el concepte d’ajuntament des de dins, cal que tinguem un model propi i vetllem per un nou marc legal i de relació amb les altres administracions que permeti el desenvolupament de l’administració local com a ens proper a les persones i les seves necessitats.

- Renovació per Sant Adrià és un projecte que està en creixement. El volem continuar construint entre tots els que estiguin disposats a participar més enllà de les sigles d’un partit.

- Volem fomentar el teixit social, promoure i generar dinàmiques de transparència i participació en les relacions de la ciutadania amb el govern municipal.

- Pretenem liderar un projecte que aconsegueixi aproximar la política al ciutadà aconseguint un consistori més àgil, eficaç i eficient , però a la vegada que sigui receptiu, que escolti i faciliti la participació de tots i totes.

- Tenim la intenció d’orientar i fomentar la transformació de la democràcia representativa en una democràcia participativa. És a dir, generar un govern on tots els agents socials es sentin implicats i en tinguin corresponsabilitat en la presa de decisions per al desenvolupament de la ciutat.

- Pretenem fer pedagogia sobre la importància de prendre consciència respecte la participació ciutadana en tots els sectors d’edat, sexe i ètnia, sense prejudici de les mateixes en virtut d’un sistema inclusiu.

- Volem activar i continuar la lluita per la igualtat de gènere, també en el terreny polític, per l’accés de les dones amb garanties a la política.

Aquestes i d'altres propostes formen part del nostre programa electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig a Sant Adrià de Besòs, un programa que pots consultar senser en les pestanyes superiors. És el nostre compromís.

NÚRIA ARNAU

La identitat constitueix un eix fonamental per a la bona marxa de la vida en qualsevol societat. És un àmbit en el qual han d’estar ben arrelats certs principis: els valors democràtics, pluralistes, de responsabilitat individual i col·lectiva, i la defensa de l’interès general. Uns principis que caracteritzen les societats modernes, orientades cap al progrés social dels ciutadans i ciutadanes. Fins aquí, res de nou. Però això no s'esdevé per generació espontània, sinó que s'ha de treballar dia a dia.

Per aquesta raó, l’Ajuntament que defenso ha de parlar obertament de identitat. De manera desacomplexada. I no em refereixo exclusivament a la llengua i a la nació catalanes, sinó al mateix concepte d'identitat, la que ens cohesiona com a poble. L'Ajuntament ha de situar la identitat com el punt de trobada del conjunt de la ciutadania de Sant Adrià de Besòs, sigui quin sigui el seu lloc d'origen, la llengua que parli o la seva situació social.

I en aquest procés, l’adquisició i projecció d’uns referents locals juguen un paper fonamental. Des de Renovació entenem la identitat com un vehicle útil per a la integració col·lectiva de tots els adrianencs i adrianenques, tot potenciant un marc general de benestar i qualitat de vida. Un marc propi d'una societat oberta, dinàmica i regida per uns valors inequívocament democràtics que atorguen drets però també obligacions. I és en el municipi on s’han de materialitzar les capacitats i les oportunitats en les que es concreta aquest model d’identitat, vinculat al concepte de ciutadania.

El Sant Adrà que volem ha d’abordar les conseqüències d’un model urbanístic de ciutat extensa que fins avui no ha afavorit -ans el contrari- la interrelació entre els veïns, i la potenciació d’elements de convivència en comunitat. Per això cal reaccionar i afavorir polítiques que fomentin la convivència i la col·laboració en comú dels adrianencs i adrianenques i que, al mateix temps, posin l’espai públic al servei d’aquests.

Tenim una ciutat que no para de crèixer i podem potenciar aquesta nova identitat mitjançant l'urbanisme social, aplicant-lo amb clau més humana, repensant la ciutat per a les persones, a petita escala, cuidant els detalls i les necessitats des de l’estimació a la ciutat. I això ho podem fer amb accions concretes: fent una carta de colors i normes urbanístiques sobre edificació i rehabilitació especials pel casc antic i per aquelles construccions i espais que siguin incloses en el catàleg cultural de bens d’interès local. Fent l’escola de teatre a Can Rigalt, ampliant l’ambulatori i fent-ne un de nou a la Mina, i el tant reivindicat hospital i el tanatori. O es que els adrianencs no tenim dret a néixer i morir a Sant Adrià?

Son molts els indrets a tenir en compte si volem cohesionar la ciutat. Hem de dignificar els baixos de l’autopista per la seva recuperació com espai d’ús públic i no únicament com a estacionament de vehicles, tot instal·lant -per exemple- equipaments esportius com cistelles de basquets o korfball o alguna pista de skate, de manera ordenada. I el tram del tramvia que no està cobert, ha de disposar de gespa com a la resta del trams de les ciutats metropolitanes. La Mina i la Catalana també són ciutat i no han de patir discriminació. I què m'en dieu de necesssaria posada en marxa d'una residència pública per la gent gran? A aquesta finalitat, el municipi disposa d’un edifici des de fa anys abandonat front el parc del litoral. Cal estudiar-ne la viabilitat.

La despersonalització aparellada al model de ciutat extensa s’ha de superar des de l'Ajuntament per mitjà de polítiques que estimulin la manifestacions de la cultura popular –creatives, crítiques i no estereotipades-, la recuperació de la memòria històrica vinculada a Sant Adrià i la potenciació del coneixement del nostre ric patrimoni històric i cultural.

Però això ja és tema per a un proper escrit.

PARTICIPACIÓ, CLAU DE VOLTA D'UN AJUNTAMENT DEMOCRÀTIC

NÚRIA ARNAU

Parlar de participació en una democràcia podria semblar una reiteració, si no fos perquè l'actual sistema democràtic també té les seves limitacions i, sobretot, necessita ser permanentment validat per aquells als quals pretén representar i servir. En un context de manca de credibilitat dels polítics en general, és imprescindible que des de l’Ajuntament es potenciïn tots aquells espai participatius que facilitin i corresponsabilitzin els adrianencs i les adrianenques en els assumptes de la nostra ciutat.

Dit això, crec que aquells que governen i aquells que aspirem a governar hauríem de ser capaços de transformar la democràcia representativa que tenim en una veritable democràcia participativa. I per això caldria posar en marxa els mecanismes que ens permetin als adrianencs i adrianenques guanyar espais de sobirania en l’exercici diari d’aquesta democràcia.

I això passa per assumir, en primer lloc, que no podem construir un Sant Adrià cohesionat a partir de dinàmiques dels uns al marge dels altres.

Sant Adrià de Besòs l’hem de construir conjuntament, comptant amb els uns i amb els altres, en benefici de d’interès comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per tant, ens perjudica a totes i tots.

La participació ciutadana és molt important i cal entendre-la i acceptar-la amb totes les conseqüències. Calen processos adaptats a la realitat de cada barri, sense limitacions burocràtiques que dificultin l'accés dels veïns i veïnes al debat. Processos on tothom hi tingui veu.

En aquest sentit, hem de promoure la creació de dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa de la ciutadania. S’han de crear Coordinadores de barri, obertes a entitats i veïns que hi vulguin participar. Coordinadores que han de poder actuar com a assessors de la corporació municipal, que facin arribar la veu dels adrianencs i adrianenques de manera clara, directa i efectiva a aquells que governaran la nostre ciutat.

Però la participació no s'acaba a les coordinadores de barri. Hi ha molts àmbits on podem promoure processos participatius.

Una bona mesura per promoure una veritable cultura participativa seria aprovar uns pressupostos participatius, on la ciutadania intervingués tant en la fase de planificació com en la fase d'avaluació. O l'elaboració d'un pla d’usos i serveis per als centres escolars del municipi obert a la participació dels adrianencs i adrianenques del seu entorn, seria també un bon exemple de la dinàmica participativa que es podria incentivar des de l'Ajuntament.

Un dels trets que caracteritza el funcionament dels moviments socials és el treball d'identificació i de proximitat que realitzen, fonamental per adquirir un veritable coneixement de l'entorn. Aquest fet els permet detectar les problemàtiques i els dèficits del municipi, i alhora activar els mecanismes de resposta i de mobilització social. Detectar i treballar amb aquests moviments permetria a l’Ajuntament desenvolupar actuacions més eficients, adaptades a les necessitats socioculturals que es generen al municipi. Per fer-ho possible, caldria enfortir la xarxa associativa adrianenca i garantir un mecanisme d'interlocució eficaç que faciliti la comunicació i la participació d'aquesta xarxa en els temes més rellevants per Sant Adrià. Una bona mesura d'inici per a fer-ho possible seria facilitar l’accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients.

Però la primera mesura que cal posar en marxa durant la propera legislatura és l'aprovació d'un nou reglament de participació ciutadana al consistori.

Actualment, per parlar al Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià, tot ciutadà ho pot sol·licitar, sempre hi quan el tema sobre el que versi la seva intervenció sigui dels que estan previstos tractar en l’ordre del dia, i si es vol incloure un tema en l’odre del dia, haurà d’existir una certificació d’assemblea general d’un 10% de les entitats inscrites a Sant Adrià. Dit en altres paraules, la participació és complicada.

Un bon exemple entre tants, del que cal canviar si volem tenir un Ajuntament obert a la participació, on tothom tingui dret a opinar i a fer arribar les seves propostes.